Wembley 2011

català | castellano

Crònica

Us en devem una, i aquests no fallen

D'estudiant no m'agradava la història. No em cridava l'atenció i haver-me d'aprendre tantes dates, personatges i fets històrics em produïen pesadesa. Passats aquests anys sempre he dit que aquest pensament va ser un dels meus grans errors de joventut ja que tot el que ens envolta té la seva raó de ser a partir de la història. I sobretot acabes veient èpoques en les que t'agradaria haver viscut i ser-hi per presenciar dates que han passat a la posteritat.

Al Barça ara estem vivint la història des de dins, la història que en uns anys recordarem i direm: jo ho vaig viure, jo vaig estar-hi allà. Els culers que estem assaborint les mels del millor equip de tots els temps serem l'enveja de les futures generacions que no pararan de sentir parlar d'aquest equip que feia el futbol més bonic del món i que no parava de guanyar títols. Ens preguntaran per Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, ... i direm: jo els vaig veure jugar.

Ja tenim la quarta, i quin plaer dóna tornar a guanyar una Copa d'Europa. De Wembley a Wembley, del 92 al 2011 passant per París i Roma el 2006 i 2009. Derrotant a la Sampdoria, a l'Arsenal i per dues vegades el Manchester United. Eterns per sempre Koeman, Eto'o, Belletti, Messi, Pedro i Villa amb els seus gols.

CAMÍ A WEMBLEY

Pas a pas, partit a partit. Aquesta filosofia del Barça de Guardiola és una de les claus del gran èxit d'aquesta plantilla. El títol no es guanya a l'agost, es guanya al maig. I per a això cal passar la primera fase, eliminar al teu rival a vuitens, quarts i semifinal abans de disputar aquesta final que desitges des de que comença la competició. Cada partit que es disputa és més important que l'anterior, una ensopegada et pot deixar fora.

A la fase inicial Panathinaikos no va ser rival, el Copenhaguen va ser el que més complicades va posar les coses als blaugrana i el Rubin Kazan va aguantar amb un empat al seu estadi però va ser derrotat clarament a l'últim partit de la lligueta amb un Barça ple de gent del filial.

Res a veure la fase de grups amb els vuitens de final. L'Arsenal de Cesc tornava a creuar-se en el camí i a l'anada a l'Emirates els Gunners van remuntar el gol inicial de Villa arribant al Camp Nou amb un 2-1 que tocava capgirar. La tornada serà recordada, a part de l'expulsió de Van Persie, per l'increïble gol de Messi, per les mil ocasions de gol fallades i per la jugada salvadora de Mascherano que va evitar el gol anglès que hagués donat el pas a quarts als homes d'Arsène Wenger.

Donetsk era el següent pas en el camí. Guanyar el Xakhtar 5 a 1 a l'anada i 0 a 1 a la tornada enganya i sembla que va ser un passeig. Quan queden vuit equips a la Champions és complicat qualsevol conjunt, i els ucraïnesos van posar les coses difícils a la primera part de l'anada, però l'efectivitat del Barça va marcar les diferències per a (gairebé) sentenciar el pas a les semifinals. A la tornada el gol de Messi deixava l'èpica taronja en una utopia.

Les semifinals mereixen un apartat propi en aquesta web, que fossin contra el Madrid s'ho mereixen. És per això que, com en aquells llibres infantils de fa uns anys, pots triar amb passar a la crònica del euroclàssic o seguir aquí amb la final de Wembley.

ENS DEVIEN UNA, I NO VAN FALLAR

La frase de Pep Guardiola un any abans ha anat ressonant durant tota la temporada en forma d'eco volent estar ben present entre tots els barcelonistes. Hi havia una espina clavada i el 28 de maig a Londres era el moment de treure-la. Pep ho va prometre un any abans, se la va jugar, i va guanyar.

25.000 afortunats a Wembley i milers i milers des del sofà de casa, al bar o a la pantalla gegant més propera. Tots amb el mateix desig: guanyar guanyar i guanyar. Era l'hora esperada des de feia dies, setmanes, mesos. 20:45 del 28 de maig, començava la gran final.

EL FUTBOL ET TORNA EL QUE LI DÓNES

L'onze que passarà a la història: Víctor Valdés, Dani Alves, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Eric Abidal, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Pedro Rodríguez, David Villa y Lionel Messi. Els 11 homes que van saltar al terreny de joc juntament amb Carles Puyol, Seydou Keita i Ibrahim Afellay.

Molts diuen que ni van patir, altres som d'aquesta escola que estem amb el cor a mil encara que la cosa estigui feta. És aquest mal que tenim molts culers, no sabem gaudir d'aquests partits encara veient el teu equip jugar el millor partit de l'any justament el dia que pots guanyar una Champions.

Jo no havia vist res igual en una final de la màxima competició continenal, mai. Tinc 31 anys i potser en els 70 l'Ajax o el Bayern van fer finals així o fins i tot el realíssim en alguna de les copes en blanc i negre. Però des de que tinc ús de raó i cada mes de maig veig finals no havia vist un equip desplegar tal superioritat amb un joc tan bonic i espectacular. Per a l'aficionat al futbol va ser un regal, un regal que mereix estar a la prestatgeria de totes les cases en el millor format possible per poder assaborir-ho quan plagui. Jo ja he perdut el compte de les vegades.

El gol de Pedro, l'empat de Rooney, els golassos de Messi i Villa, el joc espectacular desplegat pels homes de Guardiola ... perquè parlar quan, com ja he dit abans, el millor és veure-ho una i altra vegada. Sir Alex Ferguson ho va resumir d'aquesta manera "Mai ningú ens havia donat una pallissa així". Clar no, claríssim.


La quarta Lliga de Campions és el colofó a un temporada de somni. Traient la final de Copa s'ha guanyat tot, deixant la temporada gairebé perfecta. No oblidarem els grans partits disputats durant l'any, no només el de la final, amb el 5 a 0 de Lliga com a principal record. De nou un any inoblidable que pensàvem que seria difícil repetir després del triplet del 2009. El 2011 ha estat doblet, però quin doblet! (triplet comptant la Supercopa d'Espanya). I com de ben nascuts és ser agraïts ho dic, ho repeteixo i em reitero: GRÀCIES GRÀCIES GRÀCIES.

Visca el Barça!!!!
Visca Catalunya!!!!

David Egea Muñoz
www.davidegea.cat

Culers a WembleyCulers entrant al BernabéuGol de Messi al PanathinaikosGerard PiquéGol de RooneyDavid Villa amb la Copa d'Europa 2011Mascherano, Fontàs, Thiago, Afellay i Pedro
Compartir:
  • Afegir a Facebook
  • Afegir a Twitter
  • Afegir a del.icio.us
  • Afegir a meneame.net
  • Afegir a Google
  • Afegir a la Tafanera
Wembley 2011 - wembley2011.davidegea.com | RSS | Mapa web | Disseny i programació web: David Egea