Wembley 2011

català | castellano

Semifinal Champions League F.C.Barcelona-Madrid

Parlar dels Barça-Madrid disputats durant abril i maig de 2011 és recordar divuit dies de bogeria on el món es va paralitzar per aquests quatre partits disputats entre els eterns rivals. Lliga, Copa i Champions es van decidir en aquests dies i els partits europeus de semifinals venien marcats per la gairebé sentència a la Lliga a favor del Barça i per la victòria merengue a la final de Copa a Mestalla.

I com l'últim va ser la Copa els culers volíem venjança i fer que l'alegria per la destrossada Copa s'evaporés gairebé de manera íntegra. Arribava el 27 d'abril, anada de la semifinal al Santiago Bernabéu.

VIATGE A MADRID

En aquesta Champions no podré presumir d'haver estat a la final com a París o Roma. No vaig tenir tanta sort, però el destí em guardava un regal molt bo, més encara després que una setmana abans veiés per primera vegada perdre una final al Barça. Fins a la Copa a Mestalla l'havia vist guanyar tot al que finals es refereix, però aquest 20 d'abril es va acabar la ratxa.

L'anada de la semifinal de la Champions League era el desplaçament que m'anava a tocar a la quarta Copa d'Europa. I res d'avió ni tren, en autocar que sembla que no però té més gust encara a desplaçament de veritat. Ens anàvem a Madrid, territori hostil per als culers i, sobretot, per als catalans. Una mica acollonit, no ho negaré, però amb la moral més alta que mai per animar amb els altres 3.500 culers en un estadi amb gairebé 80.000 madridistes.

DE LA RODA DE PREMSA MÉS RECORDADA AL VERITABLE PUTO AMO: LEO MESSI

L'anada va ser de bojos. Va començar a jugar-se el dia d'abans amb les rodes de premsa de José Mourinho i Pep Guardiola. El portuguès va tornar a carregar contra el Barça fent referència a Pep en el seu discurs, cosa que no havia fet durant l'any, mai s'atrevia a citar les seves víctimes. Però aquesta vegada sí, i Pep va contestar en la roda de premsa més memorable i que serà més recordada pels culers. En l'apartat de vídeos la teniu íntegra. La lliçó que li va donar Guardiola a Mou va ser el primer gol del partit.

Els altres dos gols els va marcar el millor jugador del món. Partit molt dur per part blanca marcat per l'expulsió de Pepe que seria el focus de discussions entre una banda i un altre i com a excusa perfecta per a alguns per justificar l'eliminació. Tots vam veure la jugada, cada un és lliure de pensar el que vulgui. Igual que tots vam veure el partit i la superioritat en el camp dels blaugrana. El Barça va tornar a jugar a l'atac, a anar pel partit, i primer Messi en una gran jugada d'Afellay i després de nou l'argentí en una d'aquestes meravelles que només sap fer ell van donar mig passe a la final de Wembley.

0-2, ara tocava la tornada al Camp Nou. Això sí, en acabar el partit Mou ens va deixar en roda de premsa el seu discurs del "¿Por qué?" que passarà, al costat de la resposta que li va fer Pep, a la història.

A LA FINAL AMB LA TORNADA D'ABIDAL COM EL MILLOR REGAL

Ni la pluja, en alguns moments diluvi, es va voler perdre aquella nit. El Camp Nou presentava la seva millor cara per fer arribar el Barça a la final de Wembley.

El partit va acabar 1 a 1. Pedro deixava gairebé sentenciat el passi però un gol de Marcelo li seguia donant emoció. Però el més important anava a passar gairebé al final del partit quan Eric Abidal va tornar als terrenys de joc després de l'operació que van haver de fer-li per culpa d'un tumor al fetge. He viscut grans ovacions al Camp Nou, però us puc assegurar que recordar aquella em posa la "gallina de piel". Aquest moment va ser, sense cap dubte, el moment més emocionant de l'eliminatòria i de tot l'any.

Abidal setmanes després aixecaria la quarta Champions com a capità.


No hi ha res com viure una final i guanyar-la. He tingut la sort d'estar a París i Roma com ja he comentat, i com en aquelles dates no he sentit res semblant. Però a l'esglaó anterior al plaer està viure en primera persona una eliminatòria contra el Real Madrid. Guanyar al seu estadi i veure-ho allà i acabar celebrant-ho a la teva casa futbolística és lo más de lo más.

Els que el 27 d'abril vam estar animant i deixant mut a tot un Santiago Bernabéu sabeu del que parlo. Aquest apartat va dedicat als que ens vam desplazar fins al centre de la península per fer possible setmanes després que 25.000 culers viatgessin a Londres a per la quarta.

David Egea Muñoz
www.davidegea.cat

A la final!!!!El Barça a la final de WembleyEric Abidal torna a jugarAndrés IniestaA la final!!!!
Compartir:
  • Afegir a Facebook
  • Afegir a Twitter
  • Afegir a del.icio.us
  • Afegir a meneame.net
  • Afegir a Google
  • Afegir a la Tafanera
Wembley 2011 - wembley2011.davidegea.com | RSS | Mapa web | Disseny i programació web: David Egea